dimarts, 22 de maig de 2018

Perdre un llençol a cada bugada


El Ple del mes d'abril va ser un exemple d'aquesta afirmació.Cada cop que l’indepentisme “tensa la corda” per suports.
Tots els grups polítics van rebutjar la moció que va presentar Ciutadans per retirar la pancarta, que fins llavors era al balcó de l'Ajuntament, amb l'excepció del proponent i el Partit Popular i l'abstenció del grup de Veïns.
Una pancarta que reclamava "llibertat i diàleg" com a fórmula per abordar la sortida a la situació política que s'està vivint a Catalunya des de fa més de 5 anys. Una pancarta que mostrava amb un "no als empresonaments" la discrepància amb l'ús excessiu de la presó provisional en persones que han estat encausades, però encara no han estat jutjades, per la qual cosa ha de prevaler el principi de presumpció d'innocència en relació a els càrrecs que el jutge Llarena els imputa.
Aquests dos raonaments i arguments polítics són tan potents i diàfans que podem subscriure'ls fins i tot persones i grups polítics, com el PSC, que no estem - ni estarem mai - per la independència i les seves decisions unilaterals, ja siguin de trencar la Constitució, l'Estatut i el reglament del Parlament, de convocar referèndums il·legals o de declaracions unilaterals d'independència. En una democràcia només hi ha un camí, el del diàleg, la comprensió, la convivència i el respecte a les diferents voluntats i opinions, així com a les normes per a assegurar la igualtat entre tots.
Així ho vam entendre i per això així ho vam acordar en el seu dia en l'equip de govern.
El rebuig de la proposta de Ciutadans de retirar-la, s'ha de llegir com el que és, l'expressió d'una voluntat per avançar en la solució des de la política i dins de la política, que va més enllà dels límits que l'independentisme té entre la nostra societat i més concretament a la nostra ciutat, on mai ha arribat a la majoria social. Perquè Sant Feliu no és ni ha estat mai independentista.
No obstant això, l'independentisme -primer el PdeCAT en solitari i després conjuntament amb ERC- no estava satisfet i “va tensar la corda”. En la seva fugida cap a endavant volia i necessitava anar més enllà. Per això va plantejar i va sostenir una moció on el llaç groc, que simbolitza la seva proposta partidària de com volen aconseguir la independència, substituís la pancarta del balcó. Pancarta que tan sols tres hores abans s'havia defensat majoritàriament i s'havia aprovat la seva continuïtat per una majoria de 15 vots.
Malgrat el nostre vot en contra, el suport d'ICV-EUiA a la moció independentista, ha fet possible que per una majoria de 12 vots el llaç groc, que representa no només a menys persones, sinó també uns objectius i una forma de fer que genera més rebuig, tensió i divisió entre la ciutadania, pugui presidir la façana de l'Ajuntament de tots.
L'aprovació d'aquesta moció ha estat un profund error polític. És sabut que l'independentisme necessita cohesionar els seus mitjançant la radicalització del seu discurs, lemes i símbols i, darrerament, també les pràctiques. Però amb això no aconsegueix nous adeptes a la seva causa, només que més i més gent es separi amb més decisió d'ells. Per tot això, resulta incomprensible que ICV-EUiA els hagi donat suport.



dilluns, 19 de març de 2018

Protegir el Parc Agrari. Buscar solucions a les persones


Ningú que s’estimi Sant Feliu pot posar en dubte que cal protegir el Parc Agrari. Per això, la discussió no és sobre la seva protecció, o no, sinó com fer-la efectiva.

Protegir el Parc Agrari requereix una actuació constant, decidida, sistemàtica i perllongada en el temps que ho transformi en un espai net i ordenat, on les diferents activitats agrícoles existents, siguin compatibles entre si i  amb l'accés i el gaudi per la ciutadania en els espais lúdics propers al riu.

Però avui en dia això no és així. Avui, es concentren al Parc Agrari massa deixalles que cal netejar, edificacions fora de norma que cal ordenar i accessos i usos no agrícoles que s'han de reorientar.

Si realment volem preservar el Parc aquestes han de ser metes de tots. Però no tothom té les mateixes responsabilitats; qui esta fent més ús del mateix té més que la resta.

Per això i per fer-ho possible, primer de tot, es fa necessari impulsar, mitjançant el diàleg i el convenciment, que totes elles també es posin mans a l'obra. La capacitat tuïtiva dels poders públics caldrà reservar-la només per a les situacions on es produeixin actuacions incíviques, actituds obstruccionistes o manifestament contràries al Parc i l'interès de la ciutat.

D'altra banda, entre els temes a abordar i resoldre està el desajust entre la realitat existent i la norma legal que obliga a una extensió mínima per parcel·la de 10.000 m², és a dir una hectàrea. Aquesta faceta d'adequació física i legal del Pla de Protecció es farà de forma progressiva - 7 anys - i personalitzada amb totes les persones afectades.

Cal personalitzar el tracte i les solucions adequant-les a cada cas concret dins el procés global perquè tot i que el tema de la dimensió mínima de les parcel·les sigui comú les situacions són molt dispars entre totes les persones afectades.

Perquè no és igual la situació de qui té restriccions - fruit de la llei - per transmetre una parcel·la d'aquestes dimensions , tot i tenir perfectament escripturada i documentada la propietat, que la de propietaris, que ho són en funció de transmissions verbals que no s'han formalitzat encara. I evidentment també és diferent a la situació que viuen els que practiquen l'agricultura en parcel·les arrendades a propietaris que no podien fer-ho per sota de la dimensió mínima. Per això, cal personalitzar les solucions.

No obstant això, que sigui complex aplicar la legalitat no pot ser excusa per no fer-ho.

En tot cas, obligarà a ajustar-se més i més a cadascuna de les situacions per aconseguir al mateix temps la protecció del Parc Agrari, netejant-lo, ordenant-lo i reorganitzant-lo i també que les persones que practiquen l'agricultura, sigui quina sigui, puguin seguir fent-ho de forma legal i correcta.

Assolir un objectiu sense l'altre no serà mai la solució. És a dir, no seria ni bo ni útil i, per tant, no seria una solució un Parc Agrari funcionant de forma bruta i desordenada o al·legal, com tampoc ho seria un Parc Agrari sense activitat agrícola encara que estigui net i ordenat. No aconseguir una solució global només afavoreix als veritables enemics del Parc Agrari, aquells que esperen que fracassi la seva protecció per justificar l'especulació amb ell.

Per això, protegir el Parc Agrari és inseparable de solucionar també els problemes de les persones.

Ampliació de la informació de l'ordenació de l'espai agrari



dilluns, 5 de març de 2018

Ni blau, ni vermell ni groc, el lila pel 8M ha de ser l’únic color. #FETS, no paraules només! Vaga 8M


Som el partit de l’esquerra feminista. “Fets, no paraules només”: Les dones només hem avançat en drets amb governs liderats pel feminisme socialista, perquè  sempre l’hem incorporant transversalment a totes les nostres polítiques.
Aquest 8 de març, les entitats feministes han promogut a nivell internacional una vaga laboral, de cura, de consum i estudiantil. Al nostre país, diversos sindicats han convocat vaga laboral, com UGT i CCOO amb una aturada de 2h. Ja l'any passat el PSC va ser el partit pioner en sumar-se a l'aturada internacional del 8M, instant a fer-ho també al Parlament, Congrés i Parlament Europeu.
Com a socialistes, i per tant, feministes, donem tot el nostre suport a la crida feminista internacional i a la vaga convocada per UGT i CCOO. Ho fem des de la responsabilitat i la voluntat de prioritzar a l'agenda social i política la lluita per la igualtat real de drets i oportunitats entre dones i homes, i, especialment, les polítiques contra la violència masclista i la discriminació laboral (d'accés, promoció, bretxa salarial…). 
Per eliminar les diferents situacions de discriminació que pateixen les dones en l'accés a l'ocupació, la promoció, la bretxa salarial, a més de la precarietat i temporalitat, des de l’oposició, hem realitzat en matèria d'igualtat de gènere tot un seguit d’accions com les propostes , del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, o amb les propostes de Llei de la Bretxa Salarial i Llei d’Igualtat Laboral .També impulsem la conciliació, corresponsabilitat i nous usos del temps, fomentem les noves masculinitats, i, per justícia, hem prioritzat dotar de drets les grans invisibilitzades i explotades pel sistema patriarcal i capitalista, les mestresses de casa; així doncs, hem treballat per la Renda Garantida de Ciutadania, manteniment de les pensions no contributives, tornar a reconèixer com a cuidadora no professional amb cotització a qui té cura de persones dependents,... .  
A Catalunya hem patit doblement retallades legals i pressupostàries en polítiques de gènere: des del govern del PP justificant retallades amb l’excusa de la crisi, i des de la Generalitat prioritzant invertir els diners públics per fomentar la guerra de banderes mentre retallen en subvencions a entitats que treballen amb dones en situació de vulnerabilitat, o bé, sota el parany d’una “reorganització eficient”, retallen serveis sensibles com els d’atenció a les dones víctimes de gènere el SIE com el que tenim a Sant Feliu  tal i com portem anys denunciant. Volen visualitzar i reivindicar els drets de les dones amb discapacitat, doblement discriminades pel fet de ser dones i per la seva discapacitat,
La causa on ens hem de trobar aquest 8M, partits i entitats, és la feminista, lluitar pels drets de les dones, sumar i no restar.
En els drets de les dones, ni un pas enrere! Com sempre exigim des del feminisme socialista: FETS, no paraules només!



dimecres, 13 de desembre de 2017

Solucions. Ara Iceta!

El proper dia 21 de desembre tothom estem cridats a les urnes. Aquestes SÍ son unes votacions com les de sempre, on amb el nostre vot, totes i tots, decidirem quin és el nostre Parlament de Catalunya.
Hem arribat fins aquí desprès de molts anys i el desastre d'aquest últims mesos de la acció dels dos Governs:, el d’Espanya i el de Catalunya, que des dels extrems polítics s’han alimentant mútuament.

El govern de Rajoy responen amb el immobilisme a la demanda majoritària en Catalunya de millor autogovern. I els Governs de Mas i Puigdemont defensant la independència, en contra de la majoria de la ciutadania, saltant-se i anant en contra de les lleis que entre tots ens havien donat: la Constitució i l’Estatut i creant problemes enlloc de construint solucions.

Aquestes eleccions són l’oportunitat per canviar les coses, per construir les solucions que necessitem i això només es podrà aconseguir si a qui elegim, treballa per construir les solucions i no continuant atiant les diferencies i els problemes.

Això només ho pot fer Miquel Iceta, perquè ja està fent el que proposa: construir solucions a aquest “lio”, mitjançant l’acord entre les diferents sensibilitats politiques, com ho demostra que en les llistes del PSC que encapçala s’integren persones d’esquerres com l’ex fiscal anticorrupció Jimenez Villarejo o democratacristians com Ramon Espadaler. 

Solucions en base a l’avenç social, fent que la recuperació de l’economia, l’ocupació de qualitat, l’aprofundiment i millora de l’Estat del Benestar (l’educació, la salut, la lluita contra la pobresa) siguin les preocupacions del futur govern de Catalunya.


I també teixint les aliances – aquí i amb la resta d’Espanya - que refacin les relacions i desfacin les desconfiances mútues que han creat els independentistes i els immobilistes. Catalunya oferirà una solució basada en la lleialtat i responsabilitat federal i rebrà un reconeixement de la seva realitat nacional, alhora que es clarifiquen i millorant el finançament de les competències que gestionarà.

Si vols solucions, vota a Miquel Iceta!!

dimarts, 14 de novembre de 2017

Situación compleja y difícil

Estos últimos años, estamos viviendo en Catalunya una situación compleja y difícil, que ha tenido consecuencias en la convivencia de los ciudadanos, entre amigos, vecinos y familiares, en muchos casos rompiendo el respeto y la cordialidad imprescindibles para dicha convivencia.

En una sociedad abierta y tolerante como siempre ha sido la catalana, el 50% de ella, por muy bien organizado que esté, no puede imponer su criterio al otro 50% de la sociedad y menos violentando el reglamento del Parlament de Catalunya y atropellando los derechos de la oposición como ocurrió los días 6 y 7 del pasado mes de septiembre.

El pasado 1 de octubre vivimos, en muchos municipios de Catalunya una jornada de represión y violencia policial que aunque se considerase ilegal el Referéndum, en democracia es absolutamente inaceptable y que el Gobierno del PP nunca tenía que haber permitido. A pesar de la DUI y  la posterior aplicación del 155 no se tenía que haber encarcelado a nadie, por lo que pedimos la inmediata liberación de los encarcelados. En el PSC siempre hemos manifestado que ni DUI ni 155.

Al margen de grandes frases y días históricos desde los municipios hemos de seguir trabajando para poder dar soluciones a los problemas cotidianos de nuestras vecinas y vecinos, desde el PSC siempre lo hemos tenido claro primero las personas, es por esto que nuestros esfuerzos van dirigidos a que Sant Feliu sea una ciudad de acogida, amable y cívica que preserve la convivencia y la tolerancia.

Compartimos, todos un mismo espacio: nuestra ciudad, espacios deportivos, centros cívicos, casals de gent gran, biblioteca, escuelas, parques, plazas y calles en nuestros diferentes barrios, en donde pensemos lo que pensemos y que seguro es bien diferente la tolerancia y el respeto se han de imponer como norma de convivencia, para transmitir estos valores a la siguiente generación.

Quiero recordar la lucha de nuestros padres y abuelos, brutalmente reprimidos en muchos casos con  torturas y cárcel, que lucharon para conseguir libertad, igualdad y justicia social, en definitiva la democracia que no teníamos y que conseguimos, en aquel momento con acuerdos y pactos entre partidos de ideologías opuestas. Ahora nos toca a nosotros hacer el esfuerzo de buscar lo que nos une como sociedad, desde el convencimiento de que juntos y solo juntos podremos superar todas las situaciones.

Os animo a participar en las próximas elecciones del 21 de Diciembre para conseguir una Catalunya mejor en una España diferente en una Europa más unida.

 #AraSolucions
 #AraIceta.