divendres, 30 de novembre de 2012

25-N


Que Catalunya es un país mucho más complejo y rico en su diversidad de lo que algunos analistas y estrategas políticos han supuesto, ha quedado demostrado con el resultado de las urnas de este 25-N.                                  

La estrategia del Sr. Mas y de CiU de capitalizar e interpretar la masiva manifestación del 11-S, únicamente en clave independentista y utilizarla como coartada y a modo de plebiscito, para convocar elecciones anticipadas para mantenerse en el poder a pesar de los recortes, copagos y euros  por receta, y para con la excusa de la crisis seguir aplicando políticas neoliberales, exactamente igual que el PP hace en el conjunto del Estado Español, con el  objetivo de desmantelar el sistema social conseguido en estos últimos 30 años, privatizando el máximo posible de servicios, con el  resultado de más desigualdades sociales en educación, sanidad, precariedad del mercado laboral y más cargas impositivas sobre los de siempre, sin tocar impuestos como el de sucesiones, ha resultado absolutamente errónea. No solamente no ha conseguido la gran mayoría, que según ellos necesitaban para llevarnos a la Tierra Prometida de los recortes sin fin, sino que ha perdido 12 diputados con respecto a las elecciones del 2010.

En el programa de TV3 dedicado a las elecciones, ya con los resultados definitivos, una de las conductoras del programa, le preguntaba al Sr. Pere Navarro por su derrota, si después de perder 8 diputados se planteaba la posibilidad de dimitir. Increíble ejercicio de estilo periodístico, cuando en ningún momento se oyó en la “Nostra” -aunque durante estos últimos tiempos y sobre todo durante la campaña ha sido la “Seva”- comentar dicha posibilidad al Sr. Mas después del descalabro sufrido por su partido y él mismo.

El Sr. Mas, después del golpe recibido y haciendo lo imposible para sobreponerse, desde el balcón del hotel Majestic, y sin hacer muy buena cara a los gritos de independencia de sus seguidores, hablaba del día a día de las dificultades sociales, en fin de los problemas reales que preocupan a la gran mayoría de catalanes y catalanas, pero no sonaba creíble, será porque durante toda la campaña electoral ha ejercido de mago y profeta muy lejos  “del poble” al que pretendía representar y al que parece que no es fácil enredar.

En el conjunto del Baix Llobregat el PSC ha sido la fuerza más votada y desde aquí conseguiremos que se nos oiga en el resto de Catalunya y del conjunto del Estado Español. Sin renunciar al derecho a decidir, creemos que el federalismo es la alternativa más sensata.

Quiero agradecer a todas las personas que con su voto han apoyado el proyecto socialista, y manifestarles que no nos resignamos a la gran trampa “de que no hay alternativas” y de la indiferencia “porque no se puede hacer nada”. Si hay alternativas y si podemos hacer mucho.

No podemos olvidar que por encima de los "mercados" y partidos políticos están las personas.   

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Falta de transparència i pujada de l’IBI.


En aquests moments de crisi, Sant Feliu de Llobregat té més de 3.700 aturats, moltes famílies de la nostra ciutat tenen algun membre a l’atur i en aquesta crisi la gran majoria hem perdut poder adquisitiu.

No pot ser que la solució a la davallada d'ingressos de l’Ajuntament sigui augmentar l’IBI fins l’any 2015, conjuntament amb les taxes i preus públics entre un 3% i un 5%, a més de disminuir els serveis de recollida d’escombraries i neteja, implantar per primera vegada un copagament en la teleasistència i assistència domiciliaria, la pujada del 14% a les famílies per la quota de les escoles bressol i treure les ajudes dels llibres. Respecte això, el PSC va presentar una moció per ajudar les famílies amb el material escolar que va ser rebutjada amb els vots en contra de ICV-EUA i CIU.
  
El PSC creu que reduint els sous i contractacions de càrrecs de confiança, de caps de protocol i totes aquelles despeses que no siguin imprescindibles, es podrien evitar moltes de les retallades i pujades de taxes.

En resum, els ciutadans pagaran més per menys i pitjors serveis, i la ciutat s’endeutarà i continuarà patint la falta de solidaritat i justícia social dels qui la governen en aquest moments.

divendres, 21 de setembre de 2012

11 de setembre


Aquest 11 de setembre Catalunya ha viscut una gran festa de revindicació nacional, una gran festa en la forma, però no pas en el contingut. En la gran i històrica manifestació, s'hi ha trobat el descontent, la ràbia, la impotència, el cansament i els desitjos d'un horitzó esperançador, tot envoltat d'un mar d'estelades, sobre tot per la necessitat de créixer com a país.

De les milers de pancartes, una deia "si vols independència per què votes Convergència?". El Sr. Mas, amb gran habilitat de mag està desviant la nostra atenció fent-nos oblidar les retallades salvatges en matèria social i en sanitat, la ínfima pressió fiscal a les grans fortunes, la eliminació de l'impost de successions i els pactes amb el Partit Popular, partit que va interposar el recurs d'inconstitucionalitat contra el nostre Estatut, i que, contínuament, amb la seva intransigència ataca de paraula i de fets el nostre país. No sé qui signava la pancarta, però no li faltava gens de raó. ¿Creuen realment el Sr. Mas i Convergència (Unió i el seu líder el Sr. Duran Lleida, malgrat la seva presència a última hora, no sembla compartir el mateix objectiu) en la independència de Catalunya, o per altra banda els dos partits conservadors de dretes i neoliberals més importants de l'estat espanyol estant fent una catxa? 

En unes declaracions, el Sr. Rosell president del F C Barcelona, manifesta que en l'hipotètic cas de la independència de Catalunya, el Barça seguiria jugant en la L F P, o sigui, en la lliga de futbol espanyola, i posa com a exemple el Principat de Mònaco, on l'A S Monaco F C juga en la lliga francesa. Però en tal cas i posats a escollir, ¿Perquè no juguem en la lliga francesa? El nostre Barça, màxim exponent del catalanisme triomfant no es resigna a perdre com a contrincant el paradigma del més pur espanyolisme, el Reial Madrid.

No sembla que en l'actual model autonòmic hi càpiga els anhels i necessitats del nostre país. El PSC des d'un punt de vista federalista proposa encaixar Catalunya en un model d'estat en el que podem controlar i administrar els nostres recursos i exigir respecte a la nostra cultura i a l'esforç industrial i econòmic que caracteritza el nostre país, del que sempre s'ha beneficiat el conjunt de l'Estat.

Crec, a títol personal, que si en el futur aquesta alternativa se'n va en orris per la intransigència i la mesquinesa, i el nostre país és oprimit cultural i econòmicament, Catalunya quedarà legitimada per a prendre la decisió oportuna. Visca Catalunya!

diumenge, 12 d’agost de 2012

Les contradiccions de CiU


Després de reviure durant gairebé quinze mesos de govern municipal, no cal ser gaire espavilat per adonar-nos que aquest ajuntament no farà res per Sant Feliu.

A Sant Feliu, amb aquesta manera de no fer res i d'aguantar i d’anar fent passar el temps, ens portarà un retard de 4 anys, més els que ja portava durant els anys de govern d'ICV, amb respecte les ciutats veïnes, com Sant Just, Molins de Rei, Esplugues o Sant Joan, per anomenar-ne algunes.

No avancem en res. No es promou el comerç, ni les obres públiques, ni la millora de carrers, ni la disminució del trànsit per les vies de Sant Feliu.

Això està passant a Sant Feliu, perquè l'equip de govern no es creu res. De fet no tenen confiança entre ells. ICV i CiU no s'entenen.

A més, em de tenir en compte que CiU, durant el que portem de legislatura ha demostrat que no sap el que vol, ni té la més mínima idea de cap on vol anar.

El que sí que sap CiU és tirar enrere totes les polítiques socials i educatives. Això ens ho ha demostrat sobradament a tots.

Durant aquest temps que portem de mandat, CiU s’ha contradit respecte l’anterior legislatura d’una manera tant natural per ells, que ho és tot menys seriosa.

Amb el PSC ha estat durant vuit anys a favor de l’ajuda de llibres escolars.

Amb ICV vota en contra de la moció presentada pel PSC a favor de les ajudes per libres escolars.

Amb el PSC està a d'acord amb planejament de la zona del Torrent del Duc i del soterrament.

Amb ICV signa un conveni amb la UPF per revisar el planejament del Torrent del Duc, que ens costa 22.000 €, i vol revisar el tema del soterrament.

Amb el PSC vota a favor de fer un CUAP (Centre d’Urgències Primàries en el Pla).

Amb ICV vota a favor de no fer el CUAP a Sant Feliu.

Amb el PSC vota a favor de ser el model a seguir a Catalunya amb la creació de la Taula Cívica.

Amb ICV vota a favor de treure la Taula Cívica.

Amb el PSC vota a favor de baixar els sous dels càrrecs politics un 8%.

Amb ICV vota a favor de apujar-se els sous dels càrrecs politics 6.000 € cada mes.

Amb el PSC van optar per la teleassistència gratuïta.

Amb ICV volen que els santfeliuencs i santfeliuenques paguem per aquest servei.
Amb el PSC estaven d'acord amb la congelació dels preus de les Escoles Bressol.

Amb ICV apugen el preu de les Escoles Bressol un 14%.

A part de tant anar en contra de Sant Feliu, estaria bé que CiU defensés en el Parlament de Catalunya la ciutat de Sant Feliu. No serveix de res dir que vols les urgències a l'ambulatori en horari nocturn, i després votar en el Parlament que no.

El que sí que veurem serà com inauguren, les vegades que sigui necessari, les obres que van fer conjuntament amb el PSC, com el nou arxiu i l'escola bressol Fàbregas.

dissabte, 28 de juliol de 2012

Ni tren, ni tramvia, ni metro, ni carril bus en vuit anys



Ens agradi o no, el Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2011-2020, aprovat provisionalment per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) el passat dia 13 de juliol ho diu molt clar:

  • 2015:  Es licitarà el soterrament de les vies dels tren, fins el 2020 no estarà acabat (pag.174-175).
  • 2015: Està redactat el projecte de Carril Bus en la B23, fins el 2020 no estarà acabat (pag. 218-219).
  • 2016: S’estarà “redactant” el projecte del Trambaix fins el Centre, sense data de construcció, perquè va per sobre les vies soterrades (pag. 146-147).
  • 2020: Estarà “redactat” el projecte constructiu per portar la L3 del Metro a Sant Feliu, sense data de realització (pag. 122-123).

És a dir, com a mínim trigarem 8 anys a tenir tot allò que afecta directament Sant Feliu, ja sigui Tren, Tramvia, Metro o carril bus. Just quan acaba aquest Pla.   

Aquest és malauradament el desolador resum de quan pensa actuar a Sant Feliu l’ATM, un consorci on la Generalitat té majoria. L’únic element que es concreta és que el Trambaix, l'any 2015, anirà tot recte fins al Pont d’Esplugues i que el metro s’acosta, perquè la L-3 arribarà a aquella ciutat abans del 2020. 
   
Resulta evident que per a Sant Feliu el soterrament es la primera peça de tot. Sense ell no hi ha possibilitat que la resta d’elements es puguin realitzar. D’aquí la seva importància i transcendència i la preocupació  extrema del PSC de Sant Feliu, per aquesta planificació temporal .

Tot i les declaracions de l'alcalde San José l’Alcalde, on expressa la seva satisfacció sobre el PDI 2011-2020, perquè "es recull el compromís i el finançament del soterrament”, s’oblida que en la pagina 241 es diu, negre sobre blanc, que “per les inversions titularitat de l’Estat –i aquesta n'és una- el PDI només té un caràcter indicatiu”. 

És per això que des del PSC demanem de l’actual equip de govern municipal d’ICV-EUiA i CiU que:

  • No accepti com a bona la data del 2015 per a licitar les obres del soterrament, que ja té un projecte constructiu definitiu.
  • Signi definitivament amb el Govern de Catalunya el repartiment dels costos que ens corresponen a les dues administracions, doncs a hores d'ara, aquest és el principal obstacle que paralitza el soterrament.
  • Posi en valor el suport al soterrament  de les forces polítiques assolit de forma reiterada en el Parlament de Catalunya.
  • Desplegui una tasca de foment del consens entre les forces polítiques de Sant Feliu.
  • Treballi per accelerar l’arribada de la L-3 del metro, fent que el projecte es realitzi en una sola fase. Per això caldrà que abandonin  les pràctiques obstruccionistes als traçats previstos com feien en el passat amb el TramBaix, on feien perdre inútilment el temps i les  oportunitats. 

En aquet sentit, com sempre a fet, el PSC de Sant Feliu estarà donant suport i col·laborant amb la resta de forces polítiques per l’assoliment el mes aviat possible d’aquest objectiu fonamental per la ciutat.

Ara és el moment de ser valent i de tenir empenta. Ara és l’hora de fer una bona gestió des de la política, més que d’anunciar “sardinades a les vies”.

dijous, 5 de juliol de 2012

El comerç de proximitat s’espatlla.


En el Mercat Municipal, una vegada més, i ja en van unes quantes des de la presa de possessió del nou govern de Sant Feliu ara fa un any, els paradistes tornen a estar molt empipats.

L’ajuntament pretén, perquè des de fa una any ha estat incapaç de fer res, fer una millora i renovació a la seva manera sense tenir em compte l’opinió dels propis paradistes, que són els que hi treballen cada dia i coneixen amb precisió quines són les mancances i on cal d’invertir els diners per tal que la renovació sigui aprofitada en la seva totalitat.

És habitual que aquest equip de govern no vulgui escoltar l’opinió dels paradistes, ni tampoc dels veïns i veïnes quan ha de fer alguna actuació en qualsevol carrer de la ciutat, com he pogut comprovar al llarg d’aquest any.

En els plens municipals, des de fa un any, estem reivindicant les necessitats del Mercat Municipal per tal que continuïn les millores que s’havien impulsat. 

En aquest últim Ple de juny vam donar públicament tot el suport als paradistes, que tornen a mostrar el seu malestar, perquè els membres del govern d'ICV-EUiA i CiU s’estan comportant amb ells amb prepotència, utilitzant la coacció i l’amenaça cap a tot aquell qui no estigui d'acord amb les seves pretensions. 

Ja fa temps que el Mercat Municipal és un dels principals objectes de deixadesa de l’Alcalde i dels seus regidors. Tot l’estiu de l’any passat va tenir les cambres frigorífiques espatllades. Passaven els dies, i no arribava cap solució. 

Era molt fàcil. Arreglar-les si es podia o canviar-les. Passar tot l’estiu amb contenidors frigorífics és deixadesa. O com ara, que desprès de mesos hi ha catorze sol·licituds per adquirir una parada en el Mercat Municipal, i no han estat capaços a dia d’avui a obrir-ne cap. Tot plegat és indignant.

Des del PSC tenim molt clar que el Mercat Municipal és molt important i ha de tirar endavant amb cara i ulls. El servei que dóna als veïns i veïnes de Sant Feliu no es pot deixar de banda. 

El Mercat ofereix proximitat, qualitat i confiança, i afavoreix el desenvolupament econòmic local  i és un senyal d'identitat de Sant Feliu de Llobregat. 

Amb els temps actuals difícils econòmicament i socialment, no hem d’esperar la fórmula que ha de solucionar aquesta situació. Hem d’obrir els ulls a les iniciatives de les persones.

Parlant del comerç a Sant Feliu i del Mercat Municipal, pot ser una gran oportunitat per als aturats de llarga durada, que poden tenir la possibilitat que es tornin emprenedors i puguin obrir un negoci propi. És un factor clau per crear una economia eficaç.

S’ha d’ajudar els paradistes i s’ha de fomentar la posada en funcionament de les parades que estan tancades. No cal esperar a fer les reformes per millorar la qualitat del treball de les persones que hi treballen. Necessitem un Mercat atractiu on els consumidors puguin gaudir del comerç de proximitat i de qualitat. 


REPRODUCCIÓ DE LA NOTA DE PREMSA DELS I DE LES PARADISTES DEL MERCAT MUNICIPAL DE SANT FELIU

Els concessionaris del Mercat Municipal de Sant Feliu de Llobregat volem expressar la nostra indignació per  diverses accions que l'Ajuntament de la nostra ciutat està prenent cap a nosaltres. Rebutgem fermament l’actitud del govern de la nostra ciutat, al voler dur a terme una “renovació” de les instal•lacions, sense escoltar ni  tenir en compte l’opinió ni el criteri dels concessionaris, que som els que coneixem les necessitats reals del nostre mercat. El  que realment necessita aquest Mercat és un muntacàrregues, que ens permeti treballar com cal, un manteniment mínim de l’edifici, i una política efectiva per a intentar atreure nous operadors i així obrir les parades que estan tancades.
Estem profundament indignats per la publicació a l’últim butlletí on es falta a la veritat, es pretén vendre fum, i no buscar veritables solucions als problemes reals del Mercat.
El Mercat Municipal és una necessitat i un be per a tots els ciutadans de Sant Feliu i exigim que el govern d’aquesta ciutat es prengui aquest assumpte molt seriosament, i no torni a exercir pressions de forma vetllada als seus concessionaris, pel simple fet de defensar els interessos del nostre Mercat.



dilluns, 2 de juliol de 2012

Prepotència i intolerància del Govern de la Ciutat


Crec que haig d’explicar el que va passar en el Ple de la setmana passada, perquè són moltes les persones i molts els mitjans que en parlen.

Les mocions d’urgència, sempre es debaten després de l’últim punt del l’ordre del dia, just abans dels Precs i Preguntes. 

En arribar a les mocions ordinàries, li vaig demanar a l’Alcalde, si podia avançar la moció urgent junt amb les ordinàries, ja que a causa dels diversos punts que es tracten en el Ple, sovint passa que s’aixeca la sessió molt tard, amb el perjudici que pot causar als assistents interessats per aquestes mocions. Això és una pràctica habitual que venim fent fa temps, tant quan l’alcalde com els regidors ho proposem.  

Doncs l’alcalde no va voler passar a tractar el tema, al·ludint que es tractava d’un tema que està en tramitació interna. Tot seguit li va passar la paraula al Secretari de la Corporació per tal que expliqués els motius pels que aquesta moció no podia tractar-se en el Ple. El Secretari només es va a limitar a llegir el que estableix el Reglament Orgànic Municipal (ROM) respecte les mocions. En cap cas, no va emetre cap informe respecte això, tal com diu l’alcalde i alguns mitjans.

Això què vol dir, que mentre s’està tramitant un Pla Urbanístic, o s’imposa una sanció a un veí o una empresa mitjançant un decret d’alcaldia, el Ple no pot parlar-ne? Això és absurd i antidemocràtic.

En els Plens municipals, es tracten moltíssimes mocions, i molt habitualment cap òrgan de govern és competent de la moció que s’aprova, i a vegades s’aproven mocions que l’Ajuntament si que en té plena competència i que no les du a terme, com és la moció en defensa de l’ocupació i els serveis públics a l’Ajuntament de Sant Feliu, que té com objectiu el manteniment de la plantilla de treballadors i treballadores municipals, entre d’altres punts, que es va aprovar en el Ple de data 23/02/2012 per unanimitat amb l’acord de tots els grups, i dic que no la té en compte perquè l’Ajuntament acaba d’acomiadar dos professors de l’Escola de Música. 

D’altra banda tant el ROM, com el Reglament de Participació Ciutadana (RPC) es van aprovar l’any 1998 durant el mandat de l’alcalde Francesc Baltasar, i tenen per objecte incrementar la participació dels ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu en els afers i la vida col·lectiva de la ciutat. També volen impulsar la vida associativa de la ciutat, i ha de permetre que els ciutadans junt amb el càrrecs públics valorin i debatin conjuntament els temes que els afecten, respectant en tot moment la capacitat de decisió que té el Govern Municipal, i regular el règim organitzatiu de funcionament dels òrgans municipals. 

Ho diu molt clar, ha de respectar la capacitat de decisió del Govern. Però això no vol dir que aquesta moció urgent, o les que hi hagin en un futur no es puguin tractar. De fet el ROM no estableix enlloc que l’Alcalde es pugui negar a tramitar una moció. El reglament no el faculta a interpretar i vetar la tramitació de les mocions, com va fer, però si  que li permet posar a votació del Ple l’acceptació, o no, del caràcter d’urgència. 

Amb la majoria que configuren el regidors ICV-EUiA i CiU, si no volien parlar del tema ho podien fer democràticament, votant que no. No calia expulsar de la sala els assistents i continuar la sessió a porta tancada. 

El ROM en el seu article 40è ho diu d’una forma clara i entenedora: 

Moció. És la proposta de resolució que és presentada al Ple per a la seva votació i aprovació.
Les mocions hauran d’anar dirigides a l'alcalde o l’alcaldessa i presentades a través del Registre General o de la Secretaria de l'Ajuntament, on es farà constar el dia i l'hora de presentació amb una antelació superior a set dies abans de la sessió del Ple en què es vulgui tractar.
L'alcalde o alcaldessa haurà d'incloure les mocions presentades en l'ordre del dia de la primera sessió ordinària que celebri el Ple i seran debatudes seguint el mateix ordre que el de la presentació.
Si les mocions es presenten després de la convocatòria de la sessió i així expressament es sol·licita en la mateixa sessió, es podrà procedir al seu debat i votació, mitjançant previ acord del Ple, adoptat per majoria absoluta, declarant-ne la urgència.

Doncs ni participació ciutadana, ni res de res. 

Això no és un lloc qualsevol governat per un règim dictatorial. Estem a Sant Feliu de Llobregat, i Sant Feliu no es mereix un tracte així pels seus veïns i veïnes.

Amb aquesta actitud de l’alcalde demostra que no es capaç de seguir el que els representants dels ciutadans han aprovat, per tal que la participació ciutadana estigui garantida. Com a líder d’ICV-EUA hauria de tenir una mica més de sensibilitat pròpia del col·lectiu que representa i oblidar-se de retallar els drets democràtics, tal com està passant a nivell de Catalunya i de l’estat espanyol.

El Sr. Alcalde interpreta el Reglament com li convé, perquè aquesta moció demanava l’aixecament d’unes mesures cautelars duríssimes i desproporcionades a un treballador municipal per uns fets que se li imputen, dels quals en té autorització per part del propi Ajuntament. I això és justament la cosa de la que l’alcalde no en vol sentir a parlar, i molt menys que se’n faci publicitat.

L’actuació de dijous només busca fer callar les veus que puguin ser crítiques amb les seves actuacions, mentre guanya temps per dur el canvi de les persones de l’estructura tècnica de l’Ajuntament, per altres que li assegurin la fidelitat al comandament.

Lògicament, després d’observar la prepotència de l’alcalde davant aquests temes tant sensibles, en els que demostra un menyspreu al ROM i a la Ciutat, demostra que no vol tenir en compte els sindicats i se’n riu d’ells, i demostra que menysprea els representants del treballadors i de les associacions, doncs els assistents al Ple que feien costat al seu company, al veure que l’alcalde es va negar a tramitar la moció, es van enervar i van manifestar espontàniament el seu desacord a la situació. I que consti que no justifico els crits i sorolls que es van sentir a la sala que dificultaven el normal desenvolupament de la sessió, Però si que vull destacar que aquesta situació també ha passat anteriorment amb l’alcalde Juan Antonio Vázquez, també en una moció en un Ple, membres d’Associacions de Veïns pròxims a ICV, i destacats militants d’ICV i d’EUA, van voler impedir la celebració d’un Ple, al contrari que el dijous passat.

Aquestes actituds protagonitzades per l’alcalde, i per extensió per tot l’equip de govern, per permetre-li voler amagar la realitat sota un joc de paraules i grolleres manipulacions de la legalitat, francament em preocupen, perquè, i ho torno a dir, Sant Feliu no es mereix accions tant antidemocràtiques com les viscudes.

dimecres, 20 de juny de 2012

Sant Feliu. Una ciudad paralizada y sin rumbo.


Ha pasado un año desde que Sant Feliu dejó de estar gobernada por un gobierno que se dedicó de lleno a nuestra ciudad y la transformó urbanísticamente en equipamientos educativos, culturales, deportivos y sociales, donde se han modernizado y convertido en el Sant Feliu del que hoy todos nos sentimos orgullosos.

A lo largo de este año hemos podido ver los frutos del pacto de gobierno ICV-CiU. Cierre del ejercicio 2011 con más de 350.000 euros de déficit y unos presupuestos para el 2012 que lo recortan todo, excepto las subidas salariales de los cargos electos, que suben en su totalidad más de 80.000 euros anuales más que el anterior equipo de gobierno.

También las contrataciones  de cargos de confianza innecesarias como el de Protocolo y Relaciones Institucionales, que le cuesta a la ciudad más de 50.000 euros anuales, por no entrar en decisiones precipitadas y a todas luces erróneas en la actual situación económica, como el decreto del alcalde para indemnizar a un antiguo funcionario del ayuntamiento en más de 55.000 euros, sin ir a juicio, por no haber aceptado la decisión del mencionado funcionario de seguir trabajando una vez jubilado hasta los 70 años.

Este equipo de gobierno también ve innecesario pedir estudios e informes a los profesionales del Ayuntamiento, con el consiguiente ahorro económico que eso significa. Prefiere encargar estudios para tomar decisiones sobre la escuela de música municipal, que nos cuesta a todos 22.000€, o el Torrent del Duc i el planeamiento del soterramiento, que nos cuesta otros 22.000€, que elaborará la UPC.

De la misma manera que pedimos a nuestros gobernantes en la Generalitat y en el Gobierno del Estado que la crisis económica no se convierta en políticas lesivas para el conjunto de los ciudadanos, más allá de lo estrictamente necesario para la superación lo antes posible de esta terrible crisis.

Creo que nuestros gobernantes locales, y por tanto el Ayuntamiento, no se puede amparar en la excusa de la crisis para recortar servicios y ayudas sociales, o subir un 14% las “Escoles Bressol Municipals” sin intentar por todos los medios a su alcance minimizar sus  efectos, empezando por la solidaridad representada por el recorte del gasto salarial de cargos electos y la no contratación de una abultada nómina de cargos de confianza, directivos y personal laboral sin proceso de selección alguno, que representa además una falta de confianza en los profesionales de nuestro ayuntamiento, que permitiría invertir muchos miles de euros anuales en políticas sociales, planes de ocupación locales y políticas de reactivación del comercio.

Este gobierno se ha dedicado en el primer año ha crear un sinfín de Consells Sectorials más de los que ya había. No por crear más, se es más efectivo, ni más transparente, ni más participativo.

En mayo ya se ha cumplido un año en que el ayuntamiento no convoca ninguna reunión sobre la crisis. Seguramente creen que en nuestra ciudad no existe crisis alguna.

Han anulado la mesa Cívica, que funcionaba correctamente como se ha demostrado desde 2009, cuya función crear una partidas extraordinarias para ayudar a nuestros ciudadanos, en la que participaban y formaban parte todas las entidades sociales como Caritas, Cruz Roja, Voluntariado, Ampas de las escuelas, Asociaciones de vecinos, sindicatos, el Observatorio del paro, Síndic de Greuges municipal y los diferentes concejales, y fue modelo para otros Ayuntamientos y para el Sindic de Greuges municipal y el de Cataluña. Pero a ICV i CiU  la MESA CIVICA no la han considerado necesaria. Que error.

Ahora este gobierno que acepta lo que cuando estaba en la oposición criticaba, se anula a sí mismo al estar formado por dos fuerzas políticas que emplean su energía en direcciones opuestas, a la vez que juegan a la política del olvido, dejando de inaugurar los equipamientos que el PSC dejó listos y a punto, como el Centro Cívico de Mas Lluí, l’Escola Bressol Fábregas, en el barrio de La Salud, l’Escola Taller Xamfrà Sant Miquel, último edificio de educación especial de los ya construidos en estos últimos 4 años como l’escola Tramuntana , el Taller Ocupacional Marquet Molins y l’Espai la Residencia de Mas Lluí.

Hablemos del comercio ¿Qué decisiones se han tomado para su reactivación? Ninguna.

No hay fórmulas mágicas, pero de eso a no hacer nada, lo que hay de por medio es la carencia total de ideas y falta de iniciativa. Falta una política decidida en defensa y apoyo del tejido comercial de nuestra ciudad. Difícil en la actual situación, pero creo que es más positivo sentirse apoyado que abandonado.

A estas alturas de la crisis, desde el comercio no se esperan milagros, pero sí una especial atención a uno de los motores de nuestra reactivación económica. 

Un año de mandato que tiene a la ciudad paralizada y sin rumbo.                             

dissabte, 5 de maig de 2012

Le changement c'est maintenant


Hi ha moments especials a la vida, i el  dijous dia 3 de maig a Toulouse  va ser un d’ells. Tot el grup del PSC del Baix Llobregat, juntament amb els de Barcelona i Girona érem en aquella plaça tant  plena. 

Unes 25.000 persones arribades de tots els indrets de França vivíem i compartíem junts un míting, el de François Hollande, que passarà a la història. 

La reconquesta de la social democràcia en una Europa, que més que mai necessita recuperar els valors de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat, tan oblidats per la dreta neoliberal més deshumanitzada, que l’única finalitat que té és la d’acabar amb l’estat del benestar que tant ha costat construir i que no deixarem que destrueixin. 

Diumenge “le changement” és possible. Demà 6 de maig a França comença el gran canvi que tots esperem.







dimarts, 1 de maig de 2012

Conferències als barris


Aquesta és la segona conferència que fem des del PSC en els barris. En aquests moments és quan hem d’estar més a prop que mai de tots els col·lectius i de tots els ciutadans per escoltar-los.

Ens han visitat persones que estan en la primera línia defensant tots els drets que durant 33 anys ens ha costat aconseguir, i ara els estan destruint. Parlem de l'estat del Benestar. I tal com diu el Rubalcaba, "el PP és la brigada de l'enderroc”.

Aquesta vegada ha estat l’Eva Granados. Ens va visitar el divendres a l’oficina FEM BARRI de la plaça de les Roses. L’Eva és diputada al Parlament de Catalunya pel Baix Llobregat, i s’encarrega de les polítiques socials, sent la portaveu de la Comissió de Benestar i Família.

L’Eva ens va explicar quina és la situació actual respecte la manera en que el govern de CiU fa les retallades perjudicant sempre la gent més feble i la que menys recursos té.


Estem vivint uns temps en que ens ho retallen tot. La sanitat, les aportacions per infants en les escoles bressol, passant de 1800€/mes a 1000€/mes, (malgrat estava pressupostada la primera xifra), l’augment de les taxes universitàries, de manera que només els rics podran cursar estudis superiors. 

A més, cada vegada hi ha més persones aturades que reben menys prestacions, i amb aquesta manera d’eliminar prestacions els senyors del PP i de CiU no paren de generar pobresa. 

En lloc de retallar i retallar, podrien treballar per evitar l’evasió fiscal, fent pagar impostos d’acord amb la capacitat econòmica. CiU fa tot el contrari. CiU ajuda a les famílies més acomodades de Catalunya.

Ànims Eva, endavant! Et desitjo tota la força i encert en la teva feina de defensar les polítiques d’esquerres, per tal que les línies vermelles tan sensibles com la SALUT, l’EDUCACIÓ i els SERVEIS SOCIALS no es puguin travessar mai.




diumenge, 22 d’abril de 2012

Una Rosa


UNA ROSA

       Sola estic... trista i sola en ma cambra,
enyorant-me, i perduda en records,
tot deixant voleiar la mirada
per la suau formosor vellutada
que m'ofrena un joliu pom de flors.

       Sento en mí despertar fantasiosos
somnis bell que fa neixer el perfum...
 i, lleument, donc als pètals flairosos
el tribut d'uns petons tremolosos
que ma boca desgrana un a un.

       D'entre totes, la rosa mes bella,
que talment sembla nacre rosat,
és tot just mitj badada poncella
quina flaire i color meravella;
sembla un ángel que flor s'ha tornat.

       La veig trista, eixa flor, entre les altres...
del bell sol deu l'esguard enyorar!
 Ha desclòs dugues fulles iguales,
dugues fulles esteses... com ales
freturoses de batre i volar!

      Pobra rosa en la terra captiva!
pobra bella enyorant l'aimador!
Ta natura la sento, que és viva
i que és plany del dissort que la priva
d'admirar del cel blau la claror.

       Ah, no temis! Al ésser marcida
ta bellesa cauria en l'oblit
i el dolç vent que t'amoixa de dia
ton vellut perfumat occiria
per guarnir-ne catifa a la nit.

       Més, jo hi sòc! Quan cauràs desfullada
d'aquest pom, tendrament colliré
aquests pètals que fan ser te alada,
 i després... en la meva volada
per la vida en mon llibre et duré.

                   Joana Raspall

Segon premi de poesia, en el primer Certamen  Literari dels Amics de l'Art i de les Lletres de 
Sant Feliu de Llobregat en 1931

divendres, 6 d’abril de 2012

Oficina municipal


Cada dimarts pel matí rebo en el nostre despatx, ubicat en la segona planta de l’ajuntament, tots els veïns i veïnes de Sant Feliu que ens vulguin transmetre o comunicar alguna inquietud per tal de ser tractada.

En aquest cas els veïns i veïnes del c. Dr. Brugarolas, que tal com van manifestar en el Ple del dia 27, no se senten representats per l’Associació de Veïns Roses Castellbell, m’expliquen el que ha passat darrerament en el carrer.


L’Ajuntament sense consultar res ni parlar res amb els veïns del carrer, de forma unilateral ha decidit canviar el sentit de la circulació i anul•lar la pilona d’accés als vehicles, que fins ara només estava permès als veïns.

La situació actual fa que tot el trànsit circuli per carrer i aparqui sobre les voreres, sense que ningú faci res per evitar-ho, tenint en compte que molts vehicles van en contra direcció, amb el perill això genera.

En el seu moment en el carrer Dr. Brugarolas es va fer una reforma consensuada amb els veïns fins l’últim detall, que comportava la pacificació del trànsit en el barri de Roses Castellbell, i ara estem estudiant quina és la millor manera de fer entendre l’ajuntament de restablir la normalitat que demanen els veïns, respectant l’anterior procés de participació ciutadana que la va dur a terme.


En reiterades ocasions s’ha demanat explicacions a l’equip de govern respecte aquestes actuacions al carrer. En aquest últim Ple, amb la presència dels veïns, vam tornar a preguntar i vam aconseguir que l’ajuntament en els propers dies convoqui una reunió amb els representants dels veïns i veïnes del c. Dr. Brugarolas per tractar aquest tema.

dilluns, 2 d’abril de 2012

Reforma laboral


El 26 de març ens va visitar el Jaume Collboni. El Portaveu socialista a la comissió d’Empresa i Ocupació va participar en un acte obert a tothom a la Torre del Roser per parlar sobre la reforma laboral.



L’estat ha fet que l’empresa i el treballador no es posin d’acord.

Aquesta reforma s’ha fet de manera unilateral, sense tenir en compte les opinions dels empresaris ni dels treballadors.

Les reformes laborals no creen ocupació. El que crea ocupació es que hi hagi una estratègia i expectativa de negoci, i cobrir les necessitats socials, com l’educació, la salut i l’assistència a la gent gran.

Aquesta reforma laboral no és conciliadora de la vila laboral i familiar. Posa problemes a les mares a l’hora de voler compactar el temps d’alletament. També desapareix la deducció de 100€/mes a les empreses que contractin dones abans dels 2 anys després d’haver estat mares.

L’empresari pot modificar les condicions de treball, horari, torns i mobilitat geogràfica.
Si no s’accepta es rescindeix el contracte i s’indemnitza amb 20 dies/any (fins a 9 mesos).

L’empresa es pot desvincular del conveni col·lectiu després de 2 trimestres de disminució d’ingressos. Això comporta directament la pèrdua d’avanços que s’han anat assolint i guanyant en el temps que tant han costat d’aconseguir.

Quan les coses no van bé, sempre la paguen els mateixos. Els més febles. Retallen els drets dels treballadors, en lloc de proposar una reforma fiscal que faci que els rics paguin més impostos i es persegueixi el frau fiscal.

El PP ha buscat una fórmula per beneficiar els empresaris i els seus amics de la patronal espanyola.

Aquestes reformes, a part de perjudicar-nos, no serveixen per reactivat l’economia i crear ocupació, sinó tot el contrari.

•        No serveix per crear ocupació

•        Facilita i abarateix l’acomiadament

•        Reforça el poder empresarial per modificar unilateralment les condicions de treball, sense negociar amb els treballadors.

•        Discrimina les dones i els aturats, empitjorant les seves condicions de vida. Suposa clarament una discriminació per raó de gènere, propi d’un país masclista.

La vaga és l’única manera que tenim els treballadors de fer força per fer saber que no estem d’acord amb la politica de canvis en el mercat laboral que s’està duent a terme.




El no fer vaga fa entendre l'estat que estem d’acord amb el que ens imposa, i a més, estem afavorint que ho torni a fer quan vulgui.

Per altra banda, no només ens manifestem en contra dels canvis negatius en les nostres relacions laborals, també ho fem en contra dels canvis en l’àmbit social (que van íntimament lligats) i dels que ens estem veiem perjudicats.

No hem arribat fins aquí per que si. Des de la democràcia s’ha fet molta lluita obrera. Els nostres avis treballaven 16 hores diàries, sense vacances i només tenien festa el diumenge. S’ha lluitat molt per arribar fins al dia d’avui, i ara s’ho volen carregar tot.



divendres, 16 de març de 2012

8 de març


Cada vegada que s’acosta el 8 de març, sempre hi ha alguna persona que em pregunta perquè se celebra el 8 de març.

I sempre penso que és curiós que aquesta pregunta es repeteixi un any rere l’altre.

El dia 8 de març celebrem el dia internacional de les dones treballadores.

I dones treballadores ho som totes.

Les que treballen a casa, portant la família endavant, anant a comprar, cuinant, cuidant a petits i/o grans, administrant, la a vegades malmesa economia domèstica…

Les dones grans, que no se jubilen mai! I ara amb temps de crisi, ajuden els fills i les filles, es fan, més que mai, càrrec dels nets, acullen els fills que han perdut la feina i/o la casa.

Les que treballem a casa i a fora de casa. A dia d’avui el repartiment de tasques domèstiques entre homes i dones està molt lluny de ser igualitària.

Les dones dediquem dues hores i quart més AL DIA a les tasques de casa que els homes.

El mateix passa amb l’art fet per dones, amb les eines que més es relacionen amb les dones, l’agulla i el fil, el ganxet...

Aquest diumenge a la plaça de la Vila n’hem vist una bona mostra! Però crec que no tenen el reconeixement que es mereixen.

Ara, a més, els drets de les dones, que són Drets Humans, estan patint un retrocés important.

La reforma de la Llei de la Reforma Laboral, aprovada amb els vots del PP i CiU amenaça seriosament els drets de les dones. 

Les dones no poden acumular el temps per l’alletament, poden tenir modificacions en l’horari de la jornada laboral, i poden ser traslladades en un altre lloc de treball, a criteri de l’empresari, encara que siguin mares de nens petits.

I la propera amenaça de retallada s’acosta. La reforma de la Llei de l’avortament. Ho ha anunciat el ministre Gallardón. Ens tornaran a retallar drets! 

Per tot això, i per moltes coses mes, és important continuar celebrant el 8 de marc, amb contingut reivindicatiu!