Reforma laboral

El 26 de març ens va visitar el Jaume Collboni. El Portaveu socialista a la comissió d’Empresa i Ocupació va participar en un acte obert a tothom a la Torre del Roser per parlar sobre la reforma laboral.

L’estat ha fet que l’empresa i el treballador no es posin d’acord.

Aquesta reforma s’ha fet de manera unilateral, sense tenir en compte les opinions dels empresaris ni dels treballadors.

Les reformes laborals no creen ocupació. El que crea ocupació es que hi hagi una estratègia i expectativa de negoci, i cobrir les necessitats socials, com l’educació, la salut i l’assistència a la gent gran.

Aquesta reforma laboral no és conciliadora de la vila laboral i familiar. Posa problemes a les mares a l’hora de voler compactar el temps d’alletament. També desapareix la deducció de 100€/mes a les empreses que contractin dones abans dels 2 anys després d’haver estat mares.

L’empresari pot modificar les condicions de treball, horari, torns i mobilitat geogràfica.

Si no s’accepta es rescindeix el contracte i s’indemnitza amb 20 dies/any (fins a 9 mesos).

L’empresa es pot desvincular del conveni col·lectiu després de 2 trimestres de disminució d’ingressos. Això comporta directament la pèrdua d’avanços que s’han anat assolint i guanyant en el temps que tant han costat d’aconseguir.

Quan les coses no van bé, sempre la paguen els mateixos. Els més febles. Retallen els drets dels treballadors, en lloc de proposar una reforma fiscal que faci que els rics paguin més impostos i es persegueixi el frau fiscal.

El PP ha buscat una fórmula per beneficiar els empresaris i els seus amics de la patronal espanyola.

Aquestes reformes, a part de perjudicar-nos, no serveixen per reactivat l’economia i crear ocupació, sinó tot el contrari.

•        No serveix per crear ocupació

•        Facilita i abarateix l’acomiadament

•        Reforça el poder empresarial per modificar unilateralment les condicions de treball, sense negociar amb els treballadors.

•        Discrimina les dones i els aturats, empitjorant les seves condicions de vida. Suposa clarament una discriminació per raó de gènere, propi d’un país masclista.

La vaga és l’única manera que tenim els treballadors de fer força per fer saber que no estem d’acord amb la politica de canvis en el mercat laboral que s’està duent a terme.

El no fer vaga fa entendre l'estat que estem d’acord amb el que ens imposa, i a més, estem afavorint que ho torni a fer quan vulgui.

Per altra banda, no només ens manifestem en contra dels canvis negatius en les nostres relacions laborals, també ho fem en contra dels canvis en l’àmbit social (que van íntimament lligats) i dels que ens estem veiem perjudicats.

No hem arribat fins aquí per que si. Des de la democràcia s’ha fet molta lluita obrera. Els nostres avis treballaven 16 hores diàries, sense vacances i només tenien festa el diumenge. S’ha lluitat molt per arribar fins al dia d’avui, i ara s’ho volen carregar tot.