divendres, 21 de setembre de 2012

11 de setembre


Aquest 11 de setembre Catalunya ha viscut una gran festa de revindicació nacional, una gran festa en la forma, però no pas en el contingut. En la gran i històrica manifestació, s'hi ha trobat el descontent, la ràbia, la impotència, el cansament i els desitjos d'un horitzó esperançador, tot envoltat d'un mar d'estelades, sobre tot per la necessitat de créixer com a país.

De les milers de pancartes, una deia "si vols independència per què votes Convergència?". El Sr. Mas, amb gran habilitat de mag està desviant la nostra atenció fent-nos oblidar les retallades salvatges en matèria social i en sanitat, la ínfima pressió fiscal a les grans fortunes, la eliminació de l'impost de successions i els pactes amb el Partit Popular, partit que va interposar el recurs d'inconstitucionalitat contra el nostre Estatut, i que, contínuament, amb la seva intransigència ataca de paraula i de fets el nostre país. No sé qui signava la pancarta, però no li faltava gens de raó. ¿Creuen realment el Sr. Mas i Convergència (Unió i el seu líder el Sr. Duran Lleida, malgrat la seva presència a última hora, no sembla compartir el mateix objectiu) en la independència de Catalunya, o per altra banda els dos partits conservadors de dretes i neoliberals més importants de l'estat espanyol estant fent una catxa? 

En unes declaracions, el Sr. Rosell president del F C Barcelona, manifesta que en l'hipotètic cas de la independència de Catalunya, el Barça seguiria jugant en la L F P, o sigui, en la lliga de futbol espanyola, i posa com a exemple el Principat de Mònaco, on l'A S Monaco F C juga en la lliga francesa. Però en tal cas i posats a escollir, ¿Perquè no juguem en la lliga francesa? El nostre Barça, màxim exponent del catalanisme triomfant no es resigna a perdre com a contrincant el paradigma del més pur espanyolisme, el Reial Madrid.

No sembla que en l'actual model autonòmic hi càpiga els anhels i necessitats del nostre país. El PSC des d'un punt de vista federalista proposa encaixar Catalunya en un model d'estat en el que podem controlar i administrar els nostres recursos i exigir respecte a la nostra cultura i a l'esforç industrial i econòmic que caracteritza el nostre país, del que sempre s'ha beneficiat el conjunt de l'Estat.

Crec, a títol personal, que si en el futur aquesta alternativa se'n va en orris per la intransigència i la mesquinesa, i el nostre país és oprimit cultural i econòmicament, Catalunya quedarà legitimada per a prendre la decisió oportuna. Visca Catalunya!