Sóc d’esquerres

Algunes vegades alguna persona em pregunta si estic polititzada, ja que sóc l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, que represento el PSC, però no sóc militant. Com sabeu sóc independent, ja que l’alcalde Juan Antonio Vázquez va confiar en mi i em va proposar formar part del seu equip.

El meu avi va estar a la presó Modelo per motius polítics i en un moment donat va aconseguir exiliar-se. Va travessar els Pirineus a peu i es va instal·lar a Clermont-Ferrand. La meva  àvia estava embarassada i va anar a reunir-se amb ell, però a Osca va haver de parar, per que va tenir el seu fill (el meu pare). Abans però, l’àvia havia perdut un altre fill de malaltia, agreujada a causa dels trasllats i les males condicions de vida que patien.

La política ha jugat un paper important en la història de la meva família i la meva vida, difícilment podria definir-me com a no polititzada o apolítica, una cosa es que sigui independent i una altra que no consideri important la política i els valors de l’esquerra per fer el món tal i com penso que ha de ser.

Com jo, moltes famílies em deixat enrere parts importants de les nostres vides. Hem perdut molt. Hem perdut salut, hem perdut vides...

Aquests fets m’han marcat tant profundament que fan que si m’he de definir, em defineixo d’esquerres. Sóc una persona d’esquerres, filla d‘una família de republicans que va haver d’exiliar-se a França. El meu pare treballava a l’obra i la meva mare es dedicava a mercats ambulants, treballo des dels 14 anys, sóc una lluitadora i sé el que costen les coses. Sé que molts i moltes de vosaltres prendreu això que explico com a propi, per les similituds que segurament pot tenir amb les vostres històries personals o familiars, i que segurament ens defineix en la manera que tenim d’entendre la vida.